A les 19:00 varem desembarcar al nostre feudo talisma el bar l'avinguda.... Començaren a arribar els membres esglaonadament. L'ambient era tens, i les birres i les braves corrien a dojo, una manera de calmar els nervis, fins i tot la connexió d'antena tres fallava...... Fins que va començar el partit.
El Manchester els primers 10 minuts dominava, i amb els 5 trets a porteria els nostres cors bategaven, però va arribar els primers salts d'alegria amb el gol d'etoo (va coincidir amb l'entrada al bar del "perico a l'ast"). Ja tocavem la gloria, però com a bons cules.... tornavem a patir... erem un sac de nervis.
A la mitja part altre cop, birres braves i entrepans, benagloriaven les nostres panxes... Estàvem a 45 minuts de la gloria.
La segona part va començar igual que la primera, però en Messi ens va tornar a aixecar dels seients. (un gol de cap de la puça)
El xiulet final, i campions. La banda boliviana va començar a cantar i nosaltres ens felicitavem. Havia estat una gran victoria, demostravem a Europa qui i que som.
El cava de l'agarrat jefe va correr per les nostres panxes, quant decidiem on anavem a celebrar el triomf, va guanyar la rambla d'Igualada, però l'enyorança del canaletes de temps antics recordava la nostra memoria.
Pitarem pels carrers, botzines exaltades, gent euforica. Un cop a la rambla, la joia era generalitzada, els càntics amb les banderes tenyien els carrers de blaugrana. El cava les birres els botellones puros cigarros omplien les goles, mentre les llums de les camares disparaven.
Una nit per esser recordada, com la d'estar davant el millor equip del món i potser de la història.
El Manchester els primers 10 minuts dominava, i amb els 5 trets a porteria els nostres cors bategaven, però va arribar els primers salts d'alegria amb el gol d'etoo (va coincidir amb l'entrada al bar del "perico a l'ast"). Ja tocavem la gloria, però com a bons cules.... tornavem a patir... erem un sac de nervis.
A la mitja part altre cop, birres braves i entrepans, benagloriaven les nostres panxes... Estàvem a 45 minuts de la gloria.
La segona part va començar igual que la primera, però en Messi ens va tornar a aixecar dels seients. (un gol de cap de la puça)
El xiulet final, i campions. La banda boliviana va començar a cantar i nosaltres ens felicitavem. Havia estat una gran victoria, demostravem a Europa qui i que som.
El cava de l'agarrat jefe va correr per les nostres panxes, quant decidiem on anavem a celebrar el triomf, va guanyar la rambla d'Igualada, però l'enyorança del canaletes de temps antics recordava la nostra memoria.
Pitarem pels carrers, botzines exaltades, gent euforica. Un cop a la rambla, la joia era generalitzada, els càntics amb les banderes tenyien els carrers de blaugrana. El cava les birres els botellones puros cigarros omplien les goles, mentre les llums de les camares disparaven.
Una nit per esser recordada, com la d'estar davant el millor equip del món i potser de la història.
Esperem que l'any que ve continui amb aquest taranna, perquè el futbol ens uneix i ens fa seure junts davant una taula per uns instants en el temps globals de les nostres vides.
VISCA EL BARÇA i VISCA CATALUNYA!!! i si es lliure millor!!!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada